Rubió de Baix

Rubió de Sòls o de Baix ( 13 hab el 2018),  és 2 km al N, vora el riu Segre.

El castell de Rubió, que domina Rubió de Baix , és documentat el 1018. Sembla que la repoblació de l’indret començà vers el 1034, quan hom ja havia foragitat del tot els sarraïns d’aquells indrets, amb la col·laboració d’Arnau Mir de Tost, per Ermengol I d’Urgell sota la tutela de Ramon Borrell I de Barcelona. Els vescomtes d’Àger hi exerciren una sobirania (documentada en el testament de Ponç Guerau de Cabrera del 1204), però la castlania del castell de Rubió pertanyé al llinatge que en prengué el nom. El 1230 era castlà del lloc Arnau de Rubió. Les ruïnes del castell de Rubió són emplaçades en un penyal estratègic que domina el Segre i la seva vall. Se'n destaca, encinglerada dalt l’espadat, una torre quadrada construïda amb aparell petit, hi ha també restes d’altres dependències i les ruïnes de la capella romànica del castell, que era dedicada a sant Eudald.